Llengua de sempre

flingar

2011-12-21T11:27:00.000-08:00

Aquesta paraula me l'ha enviada l'Aleix Costa de Sant Climent: és quan una cosa que se suposa ha de ser dura i rígida, és flexible.
Aquesta vara flinga.

tampis

2011-12-19T16:48:00.000-08:00

Expressió que ve a significar alguna cosa així com "no importa", "és igual".
Si vénen els meus cosins ens ho passarem molt molt bé i si no, tampis.

llibant

2011-12-04T11:24:00.000-08:00

Corda gruixuda

esquellerinc

2011-12-04T11:19:00.000-08:00

Picarol, cascavell

en sopols

2011-11-21T04:30:00.000-08:00

Mot emprat en l'expressió en sopols loc adv aguantant-ne el pes sense que recolzi enlloc.
També l'utilitzem per dir caure en sopols, és a dir caure sense aguantar-se enlloc.
Va caure a l'en sopols i es va fer blaus des del cap fins els peus.

galls i gallines

2011-11-21T04:10:00.000-08:00

Quan érem petits jugàvem a endevinar si la poncella de roella seria vermella (gall) o de color més clar (gallina).

Poncella

gall

gallina

roella

2011-11-21T04:06:00.000-08:00

Un dels mots noms que s'aplica a la paveràcia que creix als sembrats, de flors solitàries amb quatre pètals vermells.

roinejar

2011-11-21T03:54:00.000-08:00

Caure una plugeta molt fina.

ser trenca-ametlles

2011-11-21T03:45:00.000-08:00

Ser molt parlador.
No sé don ha sortit aquesta nena que és tant trenca-ametlles.

sitrell

2011-11-21T03:22:00.000-08:00

Estri per guardar-hi l'oli.

estar enfitat

2011-11-02T04:43:00.000-07:00

Empatxar-se.

samaruga

2011-11-02T04:39:00.000-07:00

La samaruga (sangonera) ha estat molt utilitzada per fer sagnies. És un anèlid que viu en estanys, rius o canals, amb un xuclador a cada extrem amb què s'adhereix a altres animals i els xucla la sang.

llagasta o rènec

2011-11-02T04:27:00.000-07:00

Altament dita paparra. (Aràcnid
petit que xucla la sang dels animals)

Està tip com un rènec.

posar en fonya

2011-11-02T04:22:00.000-07:00

Quan la roba és molt bruta, abans de rentar-la, la posem en fonya.

enviar-se

2011-11-02T04:15:00.000-07:00

En lloc de dir empassar-se una pastilla, en diem enviar-se-la.

Mare, no roseguis las pastilla; te l'has d'enviar.

mal de canyó

2011-11-02T04:09:00.000-07:00

He agafat angines i tinc mal de canyó.

xamfaina

2011-06-09T05:02:00.000-07:00

Fora de l'Empordà jo sempre he sentit samfaina.

xíndria

2011-06-09T05:00:00.000-07:00

Fruita amb molta aigua i d'un color vermell molt fort.
M'agraden les xíndries: refresquen molt i no engreixen.

singlut

2011-06-09T04:56:00.000-07:00

Moviment convulsiu del diafragma, que produeix una respiració interrompuda i violenta acompanyada de soroll.

senyors i senyores

2011-06-09T04:48:00.000-07:00

Rosetes de blat de moro torrades i reventades.
Les reventades són les senyores i les que no es reventen són els senyors.

molsir

2011-06-09T04:39:00.000-07:00

Munyir, extreure la llet per palpació i compressió de les mamelles.

eixorit

2011-06-09T04:34:00.000-07:00

Tant pot significar espavilat com bonic.
Ho ha endevinat de seguida: és eixorit com un pèsol!

enciamada

2011-06-09T04:30:00.000-07:00

La mateixa paraula ho diu: és l'enciam preparat per poder-se'l menjar ben amanit amb oli i sal i amb altres acompanyaments (tomates, cogombre, ceba, olives...)

tannara

2011-06-09T04:27:00.000-07:00

Truita feta amb ous i farina per tal que atipés més. Se sol mejar per esmorzar amb una bona amanida de tomata a l'estiu.
Se li ha de donar la volta set vegades si vols que la farina quedi cuita.

esclàput (o esglàput)

2011-05-11T03:29:00.000-07:00

Ho he sentit de les dues maneres. En altres contrades reben el nom de gripaus.

molleda

2011-05-11T03:26:00.000-07:00

El pa té dues parts: la crosta i la molleda. La crosta és la part exterior més dura i cruixent i la molleda és la part interior toua (que no tova) i esponjosa.

tramuntanada

2011-05-11T03:22:00.000-07:00

Quan bufa la tramuntana es diu que fa una tramuntanada.

estrigolada

2011-05-11T03:17:00.000-07:00

Quan he anat a collir maduixes m'he estrigolat (punxat amb els estrígols).

estrígol

2011-05-11T03:13:00.000-07:00

Planta urticària que creix en conreus abandonats i entre runes.

franquet

2011-05-11T03:07:00.000-07:00

Crustaci marí anomenat també cranc.

escompixar

2011-05-11T03:05:00.000-07:00

També se'n podria dir escopir o caure gotetes fora del lloc habitual.

Els esclàputs escompixen quan els molestes.

bassa

2011-05-11T02:55:00.000-07:00

A l'Empordà, a més de ser un dipòsit d'aigua recollida, també són les aigües caigudes per la pluja que la terra no pot absorbir.

"Als nens els agrada saltar a les basses quan ha plogut"

figuerassa

2011-05-11T02:40:00.000-07:00

Planta crassa assilvestrada als països mediterranis. La seva flor és el figueral que servia de pal per aguantar les fogueres de Sant Joan.

guardar

2011-03-28T03:59:00.000-07:00

Guardar les vaques: vigilar-les per a defensar-les de qualsevol dany.

trapar

2011-03-28T03:57:00.000-07:00

Trapar s'utilitza també en el sentit de trobar.

No he trapat cap conill en tot el matí.

fredeluc/ga

2011-02-23T09:34:00.000-08:00

Aquest noi és un fredeluc: necessita cinc flassades per no tenir fred.

panna

2011-02-23T09:03:00.000-08:00

De nou la influència francesa: tenir panna és tenir una avaria.

rabissó

2011-02-23T09:01:00.000-08:00

És el cep de la vinya i s'utilitza sobretot quan està tallat per fer llenya.

El foc de rabissons és ideal per fer costelles a la brasa.

poc que

2011-02-16T05:46:00.000-08:00

Una altra manera d'emfatitzar una negació és posant-li el poc que.

Poc que m'agrada aquesta feina. (Es diu en lloc de no m'agrada aquesta feina).
El pronunciem poca.

pas

2011-02-16T05:44:00.000-08:00

Ja he parlat diverses vegades de la influència del francès en la parla empordanesa. El pas s'utilitza per emfatitzar una negació.
No m'agrada pas aquest noi.

coça

2011-02-16T05:39:00.000-08:00

Aquesta mula venta moltes coces.

carquilla

2011-02-16T05:36:00.000-08:00

Són aquestes lapes que s'enganxen a les roques vora mar.

anell

2011-02-16T05:33:00.000-08:00

A l'Empordà és una paraula femenina. On has comprat aquesta anell?

talaiar

2011-02-16T05:30:00.000-08:00

És una paraula que s'utilitza molt. Es diu en el sentit de vigilar.

guilla

2011-02-06T13:37:00.000-08:00

També anomenada guineu.

Tanqueu les gallines a la nit, que no vingui la guilla i .......

monja de taronja

2011-02-06T13:33:00.000-08:00

Les taronges solen tenir deu monges.

Monja: cadascuna de les parts separades per membranes que solen tenir els cítrics.

lleixa

2011-02-06T13:28:00.000-08:00

Posa els llibres a la seva lleixa!!

Fer garotes

2011-02-04T07:42:00.000-08:00

Així com anem a caçar cargols, quan anem a mar anem a fer garotes.

xerxa

2011-02-04T07:34:00.000-08:00

Han hagut de cosir la xerxa quan tornaven de pescar perquè se'ls ha trencat a les roques.

trepanal

2011-02-04T07:31:00.000-08:00

Elevació de terra que es feia al costat dels recs dels aiguamolls per tal d'evitar l'entrada d'aigua salada.

"Les vaques han trencat els trepanals del rec Madral i ara entra aigua salada"

Expressions

2011-02-04T07:26:00.000-08:00

Anar d'un badall de grill (anar de poc).
Llamp me mati.
I la més suau "llamp m'arremangui"
Aquestes dues últimes es feien servir molt entre les dones del meu poble. Els homes quan maleïen les deien molt més grosses.

afogar, negar

2011-01-29T07:58:00.000-08:00

No és el mateix afogar-se que negar-se.
T'afogues quan t'empasses un pinyol o un tros de carn i no pots respirar. Et negues quan mores per no poder respirar dins de l'aigua.

clivilla

2011-01-29T07:55:00.000-08:00

Altrament dita turmell.

"S'ha torcit la clivilla"

espunyir

2011-01-29T07:53:00.000-08:00

Quan et desarticules el canell es diu que t'has espunyit.

estossegar

2011-01-29T07:45:00.000-08:00

Quan algú té tos, estossega.

trabucar

2011-01-26T08:42:00.000-08:00

Trabucar ho diem en el sentit de tombar. He trabucat el remolc per fer caure els rims a la tina.

brunyol

2011-01-26T08:34:00.000-08:00

Tant que s'han posat de moda els brunyols de l'Empordà i no se n'ha importat el nom!!!

tencar

2011-01-26T08:31:00.000-08:00

Tenca la porta i porta la clau.

rivia

2011-01-24T03:04:00.000-08:00

Dels verbs acabats en "ure" com riure en fem una conjugació regular en l'imperfet:
de riure: rivia, rivies, rivia...

de caure: cavia, cavies, cavia

caparrassa

2011-01-16T09:21:00.000-08:00

De tenir un lleuger mal de cap se'n diu tenir caparrassa.

ventar una bufa

2011-01-16T03:04:00.000-08:00

Li ha ventat una bufa que la paret li n'hi ha tornat quinze!!

tòria

2011-01-16T03:01:00.000-08:00

Les tòries son els sarments de les vinyes. A pocs quilòmetres en diuen ridortes o didortes.

El foc de tòries va molt bé per fer cargols a la llauna.
Ser del ram de la tòria: ser bevedor.

fressa

2011-01-16T02:58:00.000-08:00

Per poder dormir no ha de sentir ni una mica de fressa.

llor

2011-01-16T02:56:00.000-08:00

Pel Ram portem una branca de llor i, després, la posem al menjar.

embrutir

2011-01-16T02:53:00.000-08:00

En altres llocs en diuen embrutar.

Sempre s'ha embrutit la roba aquest nena!!!
Quan s'embrutia, la seva mare li feia rentar a mà la camisa.

trumfa

2011-01-16T02:47:00.000-08:00

És curiós que a casa meva menjàvem trumfes però sembràvem patates!

embosta

2011-01-16T02:45:00.000-08:00

Una embosta és el que cap en la conca de les dues mans juntes.

escatir

2011-01-16T02:41:00.000-08:00

Ha arribat el moment d'escatir els arbres!!

giragonsa

2011-01-16T02:40:00.000-08:00

Quantes giragonses té aquesta carretera!!

pioc

2011-01-14T17:29:00.000-08:00

Encara ara em costa de recordar la paraula gall dindi quan vaig a la carniceria. Sempre n'hem dit pioc.

resquitllar

2011-01-14T17:26:00.000-08:00

Per què n'hauríem de dir relliscar si es pot dir resquitllar?

De la mateixa manera, per què n'hauríem de dir ganivet si es pot dir gabinet?

jonoll

2011-01-14T17:21:00.000-08:00

Aquesta foto és de la pel·lícula "el jonoll de la Clara" (le genou de Claire)

anar

2011-01-14T17:15:00.000-08:00

El verb anar, en empordanès, és totalment irregular. El futur és iré, iràs, irà, irem, ireu, iran. I el condicional igualment: iria....

mongets

2011-01-10T11:45:00.000-08:00

Llegum molt popular a la zona amb forma de mongeta però més petit i amb un ull negre. Ara n'he vist fins i tot en conserva.

llimoc

2011-01-10T11:41:00.000-08:00

A la resta del país se'n diu llimac

bussoga

2011-01-10T11:39:00.000-08:00

Ha caigut de cap i s'ha fet una bussoga molt gran

llufarut/llufaruda

2011-01-05T07:41:00.000-08:00

Es diu de la persona que es complau en saber i escampar la vida d'altres persones.

No diguis res al davant de la Pepeta que és una llufaruda i ho escamparà tot.

perelló

2011-01-04T15:20:00.000-08:00

Quants perellons teníem quan érem petits i només ens escalfàvem a la vora del foc!!

torcir

2011-01-04T15:14:00.001-08:00

S'ha torcit el turmell!!

pessigoles

2011-01-04T15:11:00.000-08:00

Em moro de riure quan em fan pessigoles.

tomata

2010-12-14T11:56:00.000-08:00

Mmmmm, que n'és de bona aquesta tomata.

(i ben femenina que és!!)

al cim

2010-12-14T11:53:00.000-08:00

Posem els objectes al cim de la taula, del teulat o del que sigui.

Deixa el got al cim de la cuina, que no et caigui.

gota

2010-12-14T11:47:00.000-08:00

La gota, a més de com a substantiu, també la fem servir d'adverbi.

No m'agrada gota tot això que em dius.

meua, teua, seua

2010-12-14T11:46:00.000-08:00

De meu, meua.
De teu, teua.
De seu, seua.

De nou? noua.
I de tou? toua, naturalment.

ciratge

2010-11-30T09:01:00.000-08:00

Tornem a la influència francesa: ens netegem les sabates amb ciratge. I com es dirà el que per ofici les neteja?? cirabotes, naturalment!

fred

2010-11-30T08:59:00.000-08:00

Nosaltres no diem el fred sinó la fred.

espaimar

2010-11-30T08:49:00.000-08:00

Quan era petita no agafava refredats sinó que m'espaimava.

carrota

2010-11-30T08:47:00.000-08:00

M'imagino que la influència francesa és la que ha fet entrar aquesta paraula al nostre vocabulari usual.

Corcollana

2010-10-19T14:30:00.001-07:00

Així com al meu poble sempre n'havíem dit corcollana del papaorelles o tisoretes, al poble de la meva mare, a només deu quilòmetres, en deien forcadella.

Cuixot, espatllot

2010-10-19T14:29:00.000-07:00

Jo no vaig menjar pernil fins que vaig sortir del meu poble: allà sempre menjàvem cuixot o espatllot, segons fos de la cuixa o de l'espatlla.

Espàrgol

2010-10-19T14:28:00.001-07:00

Altrament dit espàrrec.

Caçar

2010-10-19T14:27:00.002-07:00

Encara que ara tothom ja coneix aquest terme en l'acepció que en fem nosaltres pel programa "caçadors de bolets" no podia deixar de posar-lo. Cacem cargols, bolets, espàrgols.

Abastar

2010-10-19T14:27:00.000-07:00

Nosaltres no anem a collir res dels arbres. Ho anem a abastar. Abastem figues, prunes, taronges, peres...

Granyota

2010-10-19T14:25:00.002-07:00

A l'amfibi normalment anomenat granota, a l'Empordà sempre se n'havia dit granyota, de la mateixa manera que als gripaus sempre sels havia dit esglàputs.

Vestit

2010-10-19T14:25:00.000-07:00

Un vestit d'home té tres peces: pantalons, americana i armilla.

"Rafel, hauries d'anar a Figueres a què et facin un vestit que el que tens ja no et va bé"

Suara

2010-10-19T14:23:00.000-07:00

El meu padrí, que parlava un català molt acurat, sempre la feia servir per explicar qualsevol cosa que havia passat en un temps proper.

"Suara he trobat en Nofre que venia de l'hort i m'ha dit que aquest any (mai deia enguany) les tomates no maduren."

pàgina en blanc

2010-10-19T14:21:00.000-07:00

Doncs sí. Quan et trobes el full en blanc al davant, costa escriure la primera paraula.

A mi no m'agrada gaire escriure però vull obligar-me a fer-ho perquè, no m'agrada llegir? doncs és el mateix però al revés.

Escriure sobre receptes de cuina era una possibilitat però hi ha tantes i tantes pàgines dedicades a aquest tema que ja fan pudor (algunes literalment... no m'atreviria a posar-me a la boca el que expliquen).

Tinc una companya, empordanesa com jo, amb qui comentem com s'ha estandaritzat la llengua. Ja no sentim les paraules d'abans i de sempre, i caldria fer alguna cosa per recuperar-les.

Això és el que pretenc: fer un llistat de paraules que se senten poc, massa poc i que s'estan perdent.