tomata

Mmmmm, que n'és de bona aquesta tomata.

(i ben femenina que és!!)

al cim

Posem els objectes al cim de la taula, del teulat o del que sigui.

Deixa el got al cim de la cuina, que no et caigui.

gota

La gota, a més de com a substantiu, també la fem servir d'adverbi.

No m'agrada gota tot això que em dius.

meua, teua, seua

De meu, meua.
De teu, teua.
De seu, seua.

De nou? noua.
I de tou? toua, naturalment.

ciratge

Tornem a la influència francesa: ens netegem les sabates amb ciratge. I com es dirà el que per ofici les neteja?? cirabotes, naturalment!

fred

Nosaltres no diem el fred sinó la fred.

espaimar

Quan era petita no agafava refredats sinó que m'espaimava.

carrota

M'imagino que la influència francesa és la que ha fet entrar aquesta paraula al nostre vocabulari usual.

Corcollana

Així com al meu poble sempre n'havíem dit corcollana del papaorelles o tisoretes, al poble de la meva mare, a només deu quilòmetres, en deien forcadella.

Cuixot, espatllot

Jo no vaig menjar pernil fins que vaig sortir del meu poble: allà sempre menjàvem cuixot o espatllot, segons fos de la cuixa o de l'espatlla.

Espàrgol

Altrament dit espàrrec.

Caçar

Encara que ara tothom ja coneix aquest terme en l'acepció que en fem nosaltres pel programa "caçadors de bolets" no podia deixar de posar-lo. Cacem cargols, bolets, espàrgols. 

Abastar

Nosaltres no anem a collir res dels arbres. Ho anem a abastar. Abastem figues, prunes, taronges, peres...

Granyota

A l'amfibi normalment anomenat granota, a l'Empordà sempre se n'havia dit granyota, de la mateixa manera que als gripaus sempre sels havia dit esglàputs.

Vestit

Un vestit d'home té tres peces: pantalons, americana i armilla.

"Rafel, hauries d'anar a Figueres a què et facin un vestit que el que tens ja no et va bé"

Suara

El meu padrí, que parlava un català molt acurat, sempre la feia servir per explicar qualsevol cosa que havia passat en un temps proper.

"Suara he trobat en Nofre que venia de l'hort i m'ha dit que aquest any (mai deia enguany) les tomates no maduren."

pàgina en blanc

Doncs sí. Quan et trobes el full en blanc al davant, costa escriure la primera paraula.

A mi no m'agrada gaire escriure però vull obligar-me a fer-ho perquè, no m'agrada llegir? doncs és el mateix però al revés.

Escriure sobre receptes de cuina era una possibilitat però hi ha tantes i tantes pàgines dedicades a aquest tema que ja fan pudor (algunes literalment... no m'atreviria a posar-me a la boca el que expliquen).

Tinc una companya, empordanesa com jo, amb qui comentem com s'ha estandaritzat la llengua. Ja no sentim les paraules d'abans i de sempre, i caldria fer alguna cosa per recuperar-les.

Això és el que pretenc: fer un llistat de paraules que se senten poc, massa poc i que s'estan perdent.