Això no és ben bé un blog: és un recordatori de paraules empordaneses que es van perdent. L'estandardització de la llengua és un fet i caldria que, sobretot mestres i professors, mantinguessin els parlars propis de les zones on treballen. Si algú em vol ajudar i enviar-me paraules ho podeu fer a l'adreça massotcr@gmail.com
martes, 19 de octubre de 2010
Cuixot, espatllot
Jo no vaig menjar pernil fins que vaig sortir del meu poble: allà sempre menjàvem cuixot o espatllot, segons fos de la cuixa o de l'espatlla.
Un cuixot també és la part de l'armadura que cobreix la cuixa i segons sembla el mot que va donar nom al Quixot.
ResponderEliminar