Això no és ben bé un blog: és un recordatori de paraules empordaneses que es van perdent. L'estandardització de la llengua és un fet i caldria que, sobretot mestres i professors, mantinguessin els parlars propis de les zones on treballen. Si algú em vol ajudar i enviar-me paraules ho podeu fer a l'adreça massotcr@gmail.com
martes, 19 de octubre de 2010
Suara
El meu padrí, que parlava un català molt acurat, sempre la feia servir per explicar qualsevol cosa que havia passat en un temps proper.
"Suara he trobat en Nofre que venia de l'hort i m'ha dit que aquest any (mai deia enguany) les tomates no maduren."
pàgina en blanc
A mi no m'agrada gaire escriure però vull obligar-me a fer-ho perquè, no m'agrada llegir? doncs és el mateix però al revés.
Escriure sobre receptes de cuina era una possibilitat però hi ha tantes i tantes pàgines dedicades a aquest tema que ja fan pudor (algunes literalment... no m'atreviria a posar-me a la boca el que expliquen).
Tinc una companya, empordanesa com jo, amb qui comentem com s'ha estandaritzat la llengua. Ja no sentim les paraules d'abans i de sempre, i caldria fer alguna cosa per recuperar-les.
Això és el que pretenc: fer un llistat de paraules que se senten poc, massa poc i que s'estan perdent.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)